La Via Làctia

El Sol és una estrella més entre les cent o dos-cents mil milions d’estrelles que hi ha a la nostra galàxia, la Via Làctia. El Sol, i el sistema solar, es troben en un dels seus braços espirals, lluny del centre.

La distribució dels astres en el cel no és uniforme. Hi ha més estrelles dins la franja de la Via Làctia, que traspassa la volta del nostre cel com un gran anell. Aquesta franja és particularment densa a la zona de les constel·lacions de l’Escorpí, el Sagitari, l’Àliga… totes elles visibles a l’estiu.

A l’ hivern, és visible a les constel·lacions de la Popa, l’Unicorn, els Bessons, Orió, però de forma més dèbil.

La Via Làctia és un conjunt enorme d’estrelles i nebuloses, de forma general aplanada -per això la veiem com una franja sobre el cel. És una galàxia de tipus espiral, barrada, de mida mitjana, i amb un diàmetre d’uns cent mil anys-llum.

La posició de la Terra, en un costat, fa que veiem més densitat d’estrelles quan mirem cap a la zona central. En aquesta zona hi ha un gran bulb, d’una mida d’uns 20 mil anys-llum, on s’hi concentra la major part de la massa de tota la galàxia.

És obvi que no podem sortir de la Via Làctia per observar-la des de fora. Tot i així, gràcies a una diversitat de mètodes indirectes, els astrònoms han arribat a deduir-ne l’aspecte extern.

El nucli de la Via Làctia està en direcció a la constel·lació del Sagitari, però no es veu gaire bé perquè ho impedeix la densitat d’estrelles i els núvols de pols fosca que hi ha davant, i que no permeten que passi més llum del centre galàctic.

Se sap que allí hi ha un objecte, anomenat Sagittarius-A, que emet intenses radiacions en freqüències llargues. Sagittarius-A té una estructura triple; els seus components van girant en torn d’un punt que, se suposa, que és el centre real de la galàxia. Els moviments detectats han permès calcular la massa de l’objecte del centre: 2 milions 600 mil vegades superior a la del Sol. Una massa tan gran, per un objecte tan petit… podria ser un forat negre.

Hi ha astrofísics que, efectivament, creuen que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre. Fins ara, però, no se n’han trobat indicis clars. En qualsevol cas, no hi ha res a témer; aquest abisme es trobaria molt lluny de nosaltres.

I pel que sabem, el fet de que en el centre de les galàxies hi hagi un forat negre és una cosa habitual. Probablement forma part de la seva formació o evol·lució natural.

Comments are closed.